Experiències TIC a l'aula

Aquesta setmana he llegit molt sobre com dur a terme experiències TIC a l’aula; perquè, potser sembla fàcil fer servir aquestes eines en l’ensenyament, però no ho és tant. Com ja vaig comentar en la darrera entrada, no hi ha innovació amb les TIC si no hi ha canvi metodològic i pedagògic alhora. Per això, volia recomanar-vos l’article “Conocimientos tecnológicos, pedagógicos y disciplinares del profesorado de Primaria” dels professors Rosabel Roig Vila, Santiago Mengual Andrés i Patricia Quinto Medrano. L’he trobat molt interessant perquè parla del model TPACK (Technological, Pedagogical and Content Knowledge). Aquest model, descrit per Mischra i Koehler en 2006, estableix quins tipus de coneixement han de tenir els professors per a convertir les experiències amb TIC en experiències amb TAC (Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement) , és a dir, per a garantir l’aprenentatge amb l’ús d’aquestes tecnologies. Els autors esmenten principalment tres tipus de competències: 

• Les competències tecnològiques. Aquestes fan referència al domini tant del maquinari com del programari i hi inclou la resolució de problemes tècnics.

• Les competències pedagògiques. Són els coneixements sobre els elements que hi intervenen en el procés d’ensenyament i aprenentatge i sobre les metodologies més adients per a garantir-lo.

• Les competències disciplinars. Es tracta dels continguts de l’especialitat del professor, tant de la matèria en general com del currículum. En el meu cas, com a professora d’anglés llengua estrangera, inclourien els coneixements sobre la competència comunicativa, les destreses comunicatives, el tractament dels errors, etc.

Aquest model m’ha fet reflexionar sobre les meues pròpies competències i, malgrat que sóc jove, he de dir que no em sent massa competent tecnològicament. Si ben és cert que faig servir les noves tecnologies a diari, sempre utilitze les mateixes eines i és en cursos sobre docència com el que estic fent actualment on conec de noves. Afortunadament, mai no és tard! I com bé apunten els autors de l’article recomanant, fer un ús lúdic de la tecnologia abans d’aplicar-la a l’aula és un dels primers passos cap al bon ús de les TIC a l’escola. Doncs, això faré! 

I, pel que fa a les competències pedagògiques i disciplinars, jo hem sent més competent disciplinàriament que pedagògicament, però la veritat és que la meua pràctica a l’aula ha estat breu, perquè només he ensenyat durant un parell de mesos. Però, com passava amb la competència tecnològica, tot és qüestió de posar fil a l’agulla!

El que tinc clar és que quan estiga al front d’una classe sí que vull experimentar els avantatges de les TIC, encara que això requerirà una formació continua per la meua part. No obstant això, m'agradaria molt dur a terme experiències com la exposada al tema 7 d’aquesta assignatura, on la classe de Geografia d’una escola primària dels Estats Units és converteix en un joc per endevinar a través de pistes on es troben les professores que estan veient per videoconfèrencia via Skype. Us deixe l’enllaç perquè comproveu com gaudeixen els xiquets. Com a professora de llengua estrangera, Skype és una eina molt adient per a motivar els alumnes a fer servir la llengua, per exemple, coneixent estudiants de la seua edat d’un altre país que també la estudien i amb qui poder fer un intercanvi durant el curs.

Tenim tot un món TIC per descobrir!!! I tota una vida per a dur a terme experiències que sense cap dubte ens ensenyaran molt tant a nivell tecnològic, com pedagògic i disciplinari. Perquè el bon professor mai no para d’aprendre!!

Sobre l'ús de les TIC i el necessari canvi metodològic

Aquesta és una reflexió que part de l’observació des de l’exterior de l’aula. No és, doncs, la reflexió d’una experta en el tema, ni d’una professora que ha posat en pràctica les noves tecnologies a classe. No obstant això, conec de primera mà alguns exemples concrets de centres on s’han començat a fer servir les tauletes en lloc dels llibres de text i l’única innovació ha estat el canvi de format del llibre. 

Uns d’aquests exemples és el de la filla d’una amiga. La xiqueta està en 5è de Primària. L’any anterior, el Centre va enviar una carta als pares informant-los que el curs següent començaria un projecte pilot molt innovador on es faria servir la tauleta en totes les assignatures. Aparentment, l’únic desavantatge estava la inversió inicial que calia fer: 400 euros per tauleta i 90 euros de llicència per a tenir accés als llibres digitalitzats. La resta era tot meravellós. 

Però desprès arribà la realitat. Del primer que se n’adonen els pares és que els llibres digitals no tenen pràcticament res d’interactius, sinó que són una còpia electrònica del format en paper. A més, l’accés a aquests presenta problemes sovint i de vegades no es carreguen els llibres. Així mateix, l’alumnat no té restringit l’accés a cap pàgina web, de manera que molts xiquets es distrauen durant les explicacions del professorat i, fins i tot, tenen accés a continguts no apropiats per a la seua edat. D’altra banda, els pares han de estar atents a carregar la tauleta tots els dies i troben que els xiquets no posen cura al manteniment de l’aparell. 

En definitiva, en aquest cas concret era evident que no hi havia un control ni dels mitjans ni de la metodologia per part del Centre i el professorat. En cas contrari, primer de tot, s’hauria tingut en compte la restricció de l’accés a continguts i webs no recomanables per a l’alumnat, no creieu? A més, quin avantatge aporta l’ús de llibres digitals si aquests no són interactius i no presenten híper enllaços a material multimèdia extra? I, la meua darrera pregunta, no és massa agosarat fer la prova amb totes les assignatures alhora? Si hagueren començat amb una només, no creieu que haurien pogut avaluar prèviament els problemes que podien sorgir?Evidentment, cal consciència que les TIC no són un canvi de format sinó de metodologia!!!

Tema 5: Aprenentatge a Internet

La tasca d’aquesta setmana m’ha fet reflexionar sobre el fet que la Xarxa és un entorn més que favorable per a l’aprenentatge constructivista i significatiu del nostre alumnat. Tots hem sentit el terme “web 3.0”, veritat? En resum, el que significa és que l’usuari web ja no és únicament el receptor de la informació transmesa per Internet, sinó que n’és el co-creador. I ja ho va dir Confuci fa un parell de milers d’anys: qui crea, rarament oblida allò que ha creat. En aquest sentit, la Xarxa no només ens proveeix l’entorn, sinó també una sèrie d’eines idònies per al treball col·laboratiu i l’adquisició de coneixements a l’aula. 

I és d’aquestes eines que vull parlar-vos hui. Encara que totes serveixen per a la construcció conjunta de coneixement, atenent a les seues peculiaritats, es poden classificar en:

• ·         Webquests (que significa literalment “investigació web”). En les webquests l’alumnat ha de dur a terme una tasca final o projecte l’èxit dels quals depèn de la cerca i processament d’informació web d’un àmbit concret, i de la posterior interpretació i reelaboració d’aquesta. El professor haurà seleccionat prèviament les URL més adients per al treball i les presentarà al començament de l’activitat perquè els estudiants en trien les més adequades per a la seua tasca. Hi ha directoris de webquests on podem trobar recursos ja elaborats per a les nostres classes o també està la possibilitat de crear les nostres pròpies, ja siga amb un creador de continguts (com l’ofert per Google Sites), ja siga en un blog. Voldria mostrar-vos una webquest, al meu parer excel·lent, que he trobat gràcies a la tasca setmanal. Es diu OLOA Project  i proposa l’elaboració d’un butlletí de notícies en anglés. L’he trobat al directori de webquests suggerit en el tema 5.

• ·         Caceres del tresor. Personalment, les trobe molt semblants a les webquests, a diferència que en la cacera del tresor cal finalment ajuntar el treball individual o dels diferents grups per a poder resoldre la tasca. A l’inici, es plantegen diverses qüestions que s’han de respondre i és ha partir d’aquestes respostes que s’ha de respondre una darrera qüestió final. En la navegació que he fet pels enllaços del tema 5 no he pogut trobar recursos aplicables a la meua especialitat de llengua estrangera, però fora d’aquests he trobat un que m’ha semblat molt curiós. És una web per a crear caceres del tresor amb codis QR, de manera que els estudiants han de trobar els codis QR (prèviament distribuïts pel Centre o la classe), llegir-los mitjançant un dispositiu mòbil per a poder trobar les preguntes, arreplegar tota la informació necessària i, finalment, respondre la darrera pregunta. L’aplicació es diu QR Code Treasure Hunt Generator .

 

• ·         Blogs. Són, potser, l’eina més coneguda, encara que sovint és una eina unidireccional: només una plataforma on el professor desa informació útil per a l’assignatura. Per això, en aquesta ocasió he volgut trobar-ne un que fos el resultat del treball de classe. Aleshores, he trobat aquest: Batxillerat CollaborativeClass Blog , on els estudiants elaboren el blog amb les seues entrades .

• ·         Wikis. Si dic Viquipèdia, ràpidament hom pot fer-se una imatge mental del que és una wiki. És un entorn virtual idoni per a construir, modificar i desar continguts d’un àmbit específic. Seria una eina molt adequada per a demanar al nostre alumnat que creés els seus propis temes d’una assignatura, per exemple. Podem crear-ne les nostres pròpies amb Wikispaces . Us deixe un exemple de wiki d'aula que he trobat en els enllaços del tema 5. 

Personalment, pense que són eines molt motivadores tant per al professorat como per a l’alumnat, perquè hi ha tot un procés de creació implicat en la tasca, i crear sempre és una font de satisfacció, a més d’un mitjà cap al coneixement. 

Informació a Internet

Mai no hi havia hagut tanta informació al nostre abast com hi ha actualment gràcies a Internet. Si ben és cert,  molta no sempre significa de qualitat. Però, malgrat aquest desavantatge, si sabem cercar amb criteri, Internet és una font incommesurable de coneixement. Uns d'aquests criteris de cerca seria navegar per recursos recomanats per especialistes, como he fet hui. A partir dels sugeriments dels meus professors he estat fent una ullada a una sèrie de recursos sobre Educació i...ha passat el que passa amb la Xarxa, que saps on comences, però mai no saps on acabes!!:o) La meravella dels hiperenllaços!! I, de sobte, he trobat aquesta aplicació, dins d'un projecte per a treballar la comprensió lectora: DROPS of reading and comprehension.

M’ha agradat moltíssim aquest recurs. Crec que és molt adient per a treballar la comprensió lectora en anglés i per a entrenar la competència discursiva de l’alumnat. Es tracta d’un recurs molt complet perquè ofereix quatre nivells diferents, de manera que podem adaptar-lo als diferents subnivells que sempre es troben a l’aula. A més, el fet que present diferents tipologies textuals en cadascun dels nivells és també una característica molt positiva, ja que es clau que l’alumnat aprenga a reconèixer i elaborar els distints tipus de textos. El fet que les activitats de comprensió siguen diverses també és un bon tret que provoca dinamisme, el que prevén l’avorriment de l’alumnat. Finalment, com es tracta d’activitats interactives i autocorrectives, aquesta eina és molt recomanable per al treball personal a casa. No obstant, com els creadors del projecte estimen que cada unitat es pot treballar en dos sessions d’una hora, també és un bon recurs per a treballar en sessions de classe de manera mensual, per exemple.

Vaig a probar-lo a classe tan prompte com puga i ja us contaré!

TILC: Comunicació a Internet

Com esteu? Jo he estat bussejant per tota la informació sobre xarxes socials proveïda pels profes de l'assignatura i per les contribucions dels meus companys i la sensació que m'envaeix podria resumir-se amb la famosa frase socràtica "només sé que no sé res". Però és que la quantitat d'informació disponible és immensa i estar actualitzat requereix un alt grau d'implicació del professor en la recerca i testeig de noves eines per a fer servir a classe. Per això, hui voldria compartir amb vosaltres allò que he aprés últimament sobre les xarxes socials, perquè és gràcies a les aportancions dels meus professors i companys que jo hui sé un poquet més sobre la qüestió.

La majoria de nosaltres coneixem les xarxes socials habituals, com ara Facebook o Twitter; però, què sabem de les xarxes socials de caràcter educatiu? Per això vull parlar-vos del meu descobriment de hui: EdModo, una eina gratuïta que ens perment treballar en xarxa amb el nostre alumnat en un entorn segur. Encara que no he pogut posar l'eina en marxa amb un grup d'alumnes (el que hagués estat ideal), sí que he pogut fer una ulladeta en trets generals:

• Primerament, he de dir que l'interfície m'ha paregut molt semblant a Facebook (mateixa disposició de la pàgina, colors semblants...), pel que resulta molt intuitiva. Podeu jutjar vosaltres mateixos...

 

• M'agradaria destacar també que per a invitar els alumnes, cal donar-les un codi d'accés, de manera que és un entorn segur on només hi entra qui decideix el professorat.

• A més, no sols pots crear grups d'estudiants, també grups de professors; així que és, d'una banda una xarxa didàctica i d'altra banda una xarxa professional. En aquest sentit, EdModo ofereix accés a recursos educatius compartits per altres professionals, alguns gratuïts i altres que es poden comprar. Hi pots accedir fent clic en el dibuix del focus que trobaràs dalt a la dreta:
   
  
  

• Un altre tret és que està pensat per a motivar el progrés de l'alumnat. Des de l'apartat "progrés" podem fer entrega d'insígnies als nostres estudiants que hagen treballat bé:

• Finalment, per limitacions d'extensió, esmentaré només una característica més (hauré de continuar aquest post pròximament), "la biblioteca", on el professor pot penjar tots els materials de treball de l'assignatura.

 

Personalment, motivada sobretot per la seguretat que proporciona el fet que la xarxa pertany només a l'àmbit educatiu i, per tant, restringit, pense fer ús d'aquesta eina a classe tan prompte com tinga oportunitat. Ja us parlaré dels resultats en quant ho faça :).

 

I, ara, voldria parlar-vos d'una proposta que vaig fer ja fa temps, sobre com utilitzar una xarxa social convencional com Facebook per a l'aprenentatge de l'anglés. Vaig proposar un projecte trimestral perquè l'alumnat reflectira sobre les possibilitats d'aprendre anglés de manera informal que hi havia al seu entorn. En aquell moment, Facebook encara no traduïa els jocs i era molt popular el joc de "la granja" que tenia a molta gent "penjada". Bé, vaig voler aprofitar aquest joc i com aquest motivava l'alumnat perquè aprengueren lèxic relacionat amb l'alimentació, el camp i els seus estris d'una manera contextualitzada. I, en aquest sentit, per a mi Facebook és una eina que es pot fet servir en la classe d'anglés, i que a més, serveix per a motivar l'alumnat envers l'autoaprenentatge informal. Actualment, Facebook ja tradueix els jocs, però, sempre es pot demanar a l'alumnat que configuren el seu perfil en anglés per a fer l'activitat, o que tinguen un perfil només per a l'assignatura configurat en aquesta llengua. Heu fet alguna cosa semblant a classe? M'agradaria molt conèixer les vostres experiències.

 

I ja per finalitzar, què en penseu de l'ús de apps mòbils a classe? Jo, personalment, en cursos on la disciplina encara és un problema no ho veig. Però, perquè no demanar algunes tasques específiques amb alguna app concreta per a fer a casa? Així ens estalviem el tema de la disciplina en classe i fomentem l'autoaprenentatge una vegada més. Atenció! sempre haurem d'haver explicat abans a classe com i d'on abaixar-se l'app i com fer-la servir. Tanmateix, quant de temps ens pot dur aquest aspecte? un parell de sessions? Jo he fet servir l'apli de la BBC 6-minute English amb adults per a treballar la comprensió oral amb molt bons resultats. Potser, a Secudària siga molt més complicat. Ja ho experimentaré i, com sempre, el compartiré amb tots vosaltres. Fins aviat!

 

La llengua i les TIC

La veritat és que les noves tecnologies han tornat l’ensenyament i l'aprenentatge de llengües molt més atractiu. Per al nostre alumnat, que tan acostumat està a fer servir aquestes eines durant el seu lleure, aprendre a través d'un mitjà que li resulta tan familiar pot ser, sense dubte, un avantatge. Per la nostra part, com a docents, cal aprofitar aquesta familiarització per a motivar-los.


Hui he descobert algunes aplicacions i recursos TIC molt útils per a ensenyar català que m’agradaria compartir amb tots vosaltres. La veritat és que hi ha un que m’ha semblat especialment atractiu, sobretot per a motivar l’alumnat més jove. Es tracta de l’aplicació gratuïta Voki, que serveix per a crear avatars. He pensat que és una eina ideal per a crear un web de l’assignatura que estiga guiada per un personatge que els done les instruccions. Si  finalment en faig un, us el presentaré :0)


Quant a recursos purament lexicogràfics, tant importants a l’hora d’aprendre una llengua, perquè el domini del vocabulari afavoreix moltíssim la comunicació, voldria recomanar-vos els següents, que he classificat en generals i de temàtica específica:

       Diccionaris generals:

• Diccionari del'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), màxima autoritat  quant a la llengua catalana.
• Diccionaricatalà-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.

Quan els nostres estudiantes tinguen dubtes sobre paraules d’ús general, els podem remetre a aquestes fonts.


Diccionaris especialitzats:

• Diccionari del'Enciclopèdia Catalana
• Optimot
• TERMCAT

No obstant, el lèxic de les assignatures no sempre es recull als diccionaris generals, sinó que és propi d’un àmbit de coneixement concret, pel que potser siga necessari fer la cerca en un diccionari d’especialitat com els anteriors. Seria recomanable presentar aquestes eines al començament de l’assignatura perquè els estudiants puguen emprar-les sempre que tinguen dubtes sobre vocabulari especialitzat. Potser una entrada al blog de classe amb recursos lexicogràfics podria estar una bona idea per a animar-los a fer servir aquest tipus de TIC menys conegut per a ells. Què us sembla?


Pense que cal estimular el nostre alumnat perquè facen servir aquests recursos lexicogràfics durant el seu treball diari, tant a l’aula com a casa. A classe ja la majoria comptem amb ordinador i pissarra digital. No seria mala idea posar un ordinador a l’abast de tota la classe per a aquest tipus de cerques; què en penseu?


Finalment, m’agradaria presentar-vos dues enciclopèdies en línia, que podem recomanar a l’alumnat quan haja de fer treballs sobre la nostra assignatura o qualsevol altra. Es tracta de les següents:


Enciclopèdies en línia

• EnciclopèdiaCatalana online
• Enciclopèdies de Ciències

Però, aquestes són només una petita part de totes les eines disponibles en la densitat d’Internet. Tots els dies es creen nous recursos aplicables a l’ensenyament de llengües. Cal, doncs, cultivar el nostre esperit aventurer i endinsar-nos en el món de les TIC. Llegirem molt i provarem tot allò que arribe a les nostres mans que puga cridar l’atenció del nostre alumnat i facilitar el seu aprenentatge. A l’aventura!


I m’acomiade amb una imatge que és mostra d’aquesta infinitat de recursos que Internet posa al nostre abast. L’he elaborada amb l’aplicació Wordle, per a la creació de núvols de paraules, a partir del terme “lingua franca”. Us deixe l’enllaç perquè la proveu. 

Polònia, actualitat i humor

Si vols aprendre català mentre rius per les butxaques, et recomane que no et perdes Polònia a la TV3,  un programa còmic sobre actualitat política. Ací et deixe l'últim capítol. Que el gaudisques!