Experiències TIC a l'aula

Aquesta setmana he llegit molt sobre com dur a terme experiències TIC a l’aula; perquè, potser sembla fàcil fer servir aquestes eines en l’ensenyament, però no ho és tant. Com ja vaig comentar en la darrera entrada, no hi ha innovació amb les TIC si no hi ha canvi metodològic i pedagògic alhora. Per això, volia recomanar-vos l’article “Conocimientos tecnológicos, pedagógicos y disciplinares del profesorado de Primaria” dels professors Rosabel Roig Vila, Santiago Mengual Andrés i Patricia Quinto Medrano. L’he trobat molt interessant perquè parla del model TPACK (Technological, Pedagogical and Content Knowledge). Aquest model, descrit per Mischra i Koehler en 2006, estableix quins tipus de coneixement han de tenir els professors per a convertir les experiències amb TIC en experiències amb TAC (Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement) , és a dir, per a garantir l’aprenentatge amb l’ús d’aquestes tecnologies. Els autors esmenten principalment tres tipus de competències: 

• Les competències tecnològiques. Aquestes fan referència al domini tant del maquinari com del programari i hi inclou la resolució de problemes tècnics.

• Les competències pedagògiques. Són els coneixements sobre els elements que hi intervenen en el procés d’ensenyament i aprenentatge i sobre les metodologies més adients per a garantir-lo.

• Les competències disciplinars. Es tracta dels continguts de l’especialitat del professor, tant de la matèria en general com del currículum. En el meu cas, com a professora d’anglés llengua estrangera, inclourien els coneixements sobre la competència comunicativa, les destreses comunicatives, el tractament dels errors, etc.

Aquest model m’ha fet reflexionar sobre les meues pròpies competències i, malgrat que sóc jove, he de dir que no em sent massa competent tecnològicament. Si ben és cert que faig servir les noves tecnologies a diari, sempre utilitze les mateixes eines i és en cursos sobre docència com el que estic fent actualment on conec de noves. Afortunadament, mai no és tard! I com bé apunten els autors de l’article recomanant, fer un ús lúdic de la tecnologia abans d’aplicar-la a l’aula és un dels primers passos cap al bon ús de les TIC a l’escola. Doncs, això faré! 

I, pel que fa a les competències pedagògiques i disciplinars, jo hem sent més competent disciplinàriament que pedagògicament, però la veritat és que la meua pràctica a l’aula ha estat breu, perquè només he ensenyat durant un parell de mesos. Però, com passava amb la competència tecnològica, tot és qüestió de posar fil a l’agulla!

El que tinc clar és que quan estiga al front d’una classe sí que vull experimentar els avantatges de les TIC, encara que això requerirà una formació continua per la meua part. No obstant això, m'agradaria molt dur a terme experiències com la exposada al tema 7 d’aquesta assignatura, on la classe de Geografia d’una escola primària dels Estats Units és converteix en un joc per endevinar a través de pistes on es troben les professores que estan veient per videoconfèrencia via Skype. Us deixe l’enllaç perquè comproveu com gaudeixen els xiquets. Com a professora de llengua estrangera, Skype és una eina molt adient per a motivar els alumnes a fer servir la llengua, per exemple, coneixent estudiants de la seua edat d’un altre país que també la estudien i amb qui poder fer un intercanvi durant el curs.

Tenim tot un món TIC per descobrir!!! I tota una vida per a dur a terme experiències que sense cap dubte ens ensenyaran molt tant a nivell tecnològic, com pedagògic i disciplinari. Perquè el bon professor mai no para d’aprendre!!

Sobre l'ús de les TIC i el necessari canvi metodològic

Aquesta és una reflexió que part de l’observació des de l’exterior de l’aula. No és, doncs, la reflexió d’una experta en el tema, ni d’una professora que ha posat en pràctica les noves tecnologies a classe. No obstant això, conec de primera mà alguns exemples concrets de centres on s’han començat a fer servir les tauletes en lloc dels llibres de text i l’única innovació ha estat el canvi de format del llibre. 

Uns d’aquests exemples és el de la filla d’una amiga. La xiqueta està en 5è de Primària. L’any anterior, el Centre va enviar una carta als pares informant-los que el curs següent començaria un projecte pilot molt innovador on es faria servir la tauleta en totes les assignatures. Aparentment, l’únic desavantatge estava la inversió inicial que calia fer: 400 euros per tauleta i 90 euros de llicència per a tenir accés als llibres digitalitzats. La resta era tot meravellós. 

Però desprès arribà la realitat. Del primer que se n’adonen els pares és que els llibres digitals no tenen pràcticament res d’interactius, sinó que són una còpia electrònica del format en paper. A més, l’accés a aquests presenta problemes sovint i de vegades no es carreguen els llibres. Així mateix, l’alumnat no té restringit l’accés a cap pàgina web, de manera que molts xiquets es distrauen durant les explicacions del professorat i, fins i tot, tenen accés a continguts no apropiats per a la seua edat. D’altra banda, els pares han de estar atents a carregar la tauleta tots els dies i troben que els xiquets no posen cura al manteniment de l’aparell. 

En definitiva, en aquest cas concret era evident que no hi havia un control ni dels mitjans ni de la metodologia per part del Centre i el professorat. En cas contrari, primer de tot, s’hauria tingut en compte la restricció de l’accés a continguts i webs no recomanables per a l’alumnat, no creieu? A més, quin avantatge aporta l’ús de llibres digitals si aquests no són interactius i no presenten híper enllaços a material multimèdia extra? I, la meua darrera pregunta, no és massa agosarat fer la prova amb totes les assignatures alhora? Si hagueren començat amb una només, no creieu que haurien pogut avaluar prèviament els problemes que podien sorgir?Evidentment, cal consciència que les TIC no són un canvi de format sinó de metodologia!!!

Tema 5: Aprenentatge a Internet

La tasca d’aquesta setmana m’ha fet reflexionar sobre el fet que la Xarxa és un entorn més que favorable per a l’aprenentatge constructivista i significatiu del nostre alumnat. Tots hem sentit el terme “web 3.0”, veritat? En resum, el que significa és que l’usuari web ja no és únicament el receptor de la informació transmesa per Internet, sinó que n’és el co-creador. I ja ho va dir Confuci fa un parell de milers d’anys: qui crea, rarament oblida allò que ha creat. En aquest sentit, la Xarxa no només ens proveeix l’entorn, sinó també una sèrie d’eines idònies per al treball col·laboratiu i l’adquisició de coneixements a l’aula. 

I és d’aquestes eines que vull parlar-vos hui. Encara que totes serveixen per a la construcció conjunta de coneixement, atenent a les seues peculiaritats, es poden classificar en:

• ·         Webquests (que significa literalment “investigació web”). En les webquests l’alumnat ha de dur a terme una tasca final o projecte l’èxit dels quals depèn de la cerca i processament d’informació web d’un àmbit concret, i de la posterior interpretació i reelaboració d’aquesta. El professor haurà seleccionat prèviament les URL més adients per al treball i les presentarà al començament de l’activitat perquè els estudiants en trien les més adequades per a la seua tasca. Hi ha directoris de webquests on podem trobar recursos ja elaborats per a les nostres classes o també està la possibilitat de crear les nostres pròpies, ja siga amb un creador de continguts (com l’ofert per Google Sites), ja siga en un blog. Voldria mostrar-vos una webquest, al meu parer excel·lent, que he trobat gràcies a la tasca setmanal. Es diu OLOA Project  i proposa l’elaboració d’un butlletí de notícies en anglés. L’he trobat al directori de webquests suggerit en el tema 5.

• ·         Caceres del tresor. Personalment, les trobe molt semblants a les webquests, a diferència que en la cacera del tresor cal finalment ajuntar el treball individual o dels diferents grups per a poder resoldre la tasca. A l’inici, es plantegen diverses qüestions que s’han de respondre i és ha partir d’aquestes respostes que s’ha de respondre una darrera qüestió final. En la navegació que he fet pels enllaços del tema 5 no he pogut trobar recursos aplicables a la meua especialitat de llengua estrangera, però fora d’aquests he trobat un que m’ha semblat molt curiós. És una web per a crear caceres del tresor amb codis QR, de manera que els estudiants han de trobar els codis QR (prèviament distribuïts pel Centre o la classe), llegir-los mitjançant un dispositiu mòbil per a poder trobar les preguntes, arreplegar tota la informació necessària i, finalment, respondre la darrera pregunta. L’aplicació es diu QR Code Treasure Hunt Generator .

 

• ·         Blogs. Són, potser, l’eina més coneguda, encara que sovint és una eina unidireccional: només una plataforma on el professor desa informació útil per a l’assignatura. Per això, en aquesta ocasió he volgut trobar-ne un que fos el resultat del treball de classe. Aleshores, he trobat aquest: Batxillerat CollaborativeClass Blog , on els estudiants elaboren el blog amb les seues entrades .

• ·         Wikis. Si dic Viquipèdia, ràpidament hom pot fer-se una imatge mental del que és una wiki. És un entorn virtual idoni per a construir, modificar i desar continguts d’un àmbit específic. Seria una eina molt adequada per a demanar al nostre alumnat que creés els seus propis temes d’una assignatura, per exemple. Podem crear-ne les nostres pròpies amb Wikispaces . Us deixe un exemple de wiki d'aula que he trobat en els enllaços del tema 5. 

Personalment, pense que són eines molt motivadores tant per al professorat como per a l’alumnat, perquè hi ha tot un procés de creació implicat en la tasca, i crear sempre és una font de satisfacció, a més d’un mitjà cap al coneixement. 

Informació a Internet

Mai no hi havia hagut tanta informació al nostre abast com hi ha actualment gràcies a Internet. Si ben és cert,  molta no sempre significa de qualitat. Però, malgrat aquest desavantatge, si sabem cercar amb criteri, Internet és una font incommesurable de coneixement. Uns d'aquests criteris de cerca seria navegar per recursos recomanats per especialistes, como he fet hui. A partir dels sugeriments dels meus professors he estat fent una ullada a una sèrie de recursos sobre Educació i...ha passat el que passa amb la Xarxa, que saps on comences, però mai no saps on acabes!!:o) La meravella dels hiperenllaços!! I, de sobte, he trobat aquesta aplicació, dins d'un projecte per a treballar la comprensió lectora: DROPS of reading and comprehension.

M’ha agradat moltíssim aquest recurs. Crec que és molt adient per a treballar la comprensió lectora en anglés i per a entrenar la competència discursiva de l’alumnat. Es tracta d’un recurs molt complet perquè ofereix quatre nivells diferents, de manera que podem adaptar-lo als diferents subnivells que sempre es troben a l’aula. A més, el fet que present diferents tipologies textuals en cadascun dels nivells és també una característica molt positiva, ja que es clau que l’alumnat aprenga a reconèixer i elaborar els distints tipus de textos. El fet que les activitats de comprensió siguen diverses també és un bon tret que provoca dinamisme, el que prevén l’avorriment de l’alumnat. Finalment, com es tracta d’activitats interactives i autocorrectives, aquesta eina és molt recomanable per al treball personal a casa. No obstant, com els creadors del projecte estimen que cada unitat es pot treballar en dos sessions d’una hora, també és un bon recurs per a treballar en sessions de classe de manera mensual, per exemple.

Vaig a probar-lo a classe tan prompte com puga i ja us contaré!